Paragraph 1

Primer diumenge. L’Encarnació del Fill de Déu s’havia complert; més la Providència de Déu no volgué revelar aquest inefable misteri a Sant Josep fins després que hagué passat tribulació suportant-la dignament.

Seguint l’exemple de Sant Josep, evita sempre la precipitació en judicar al pròxim i tingues calma en els conflictes de la vida. Amb la paciència, la discreció, reprimint la violència del nostre esperit, les dificultats s’aplanen; Déu mateix, qui permet que els homes haguem de passar conflictes per a fer-nos lluir la virtut, envia l’àngel del seu auxili que ens fortifica o la seva llum que ens il·lumina.
Petició: S. Josep, ensenyeu-me d’ésser discret en les dificultats i conflictes de la vida.

Obsequi: procuraràs no mortificar a ningú amb les teves paraules.

Segon diumenge. Contemplem la tristesa de Sant Josep per lo pobrament que ha de rebre el Rei de la glòria al venir al món. Però un cor noble i generós com el de Sant Josep, quan està faltat de comoditats materials per a obsequiar al qui estima, supleix aquesta falta amb els sentiments més afectuosos i dolcíssims. La generositat no és una virtut de la bossa, sinó del cor. Juntament, considera l’alegria de veure el diví infant alabat pels àngels. Josep en sa fe, contemplà en els pastors i reis les primícies de la humanitat que Jesucrist venia a conquistar, la composició del seu regne. Imita al gloriós Patriarca, alegrant el teu cor amb la fe, quan les coses humanes, amb sa petitesa, et deixen trist.

Petició: Sant Josep feu-me comprendre la grandesa de les coses divines, per a que així sàpiga desprendre’m de les mundanes.

Obsequi: Resaràs tres Parenostres en honor de Jesús Maria i Josep.

Tercer diumenge. Sentiments de Sant Josep en la circumcisió de Jesucrist.

Vuit dies després de nat (Jesús) vol rebre la marca de la circumcisió, que significava la unió de l’home amb Déu. ¡Quant patiria Sant Josep veient com el ganivet ensangrentava la carn Inmaculada del Fillet de Maria! Començava son ofici de Redemptor i regava ja la terra amb la seva sang puríssima, a fi de tornar-la fèrtil en tota mena de virtuts. D’aquí que en aquell moment se li posés el nom de Jesús o Salvador, designant que venia a exercitar en la terra l’ofici d’universal salvació. Doncs ara contempla la satisfacció amb que Sant Josep sentiria com al seu santíssim Fill se li posava aquest nom adorable, sabent que no era d’invenció humana, sinó que el mateix Pare etern el comunicava i ordenava. Heu’s aquí que Sant Josep, després de la Verge Maria, fou el primer que disfrutà del nom de Jesús, de l’amor de Jesús i de la glòria immensa del qui venia a fer-se Déu del món; i aprèn que si al costat de Jesucrist participes de les seves penes, també tindràs part en els seus goigs.

Petició: Gloriós Patriarca, alcanceu-me la gràcia de saber mortificar la meva carn.

Obsequi: Resaràs un Credo en honor  de la Circumcisió de Jesucrist.

Quart diumenge. La Presentació del Fill de Déu al Temple. Contempla a Maria i a Josep portant el diví Infant al Temple de Jerusalem per a presentar-lo allí al Senyor. Josep i Maria no solament donaven a l’Etern el parell de colomins, sinó que, al mateix temps, li oferien el mansuet i puríssim Anyell que treu els pecats del món: Jesucrist Senyor Nostre, que era per a Josep i Maria desprendre’s de la pròpia vida, com desfer-se del propi cor per a entregar-lo a Déu. Tot el que ens ve de Déu ho havem de tornar.

Simeó, home envellit en les pràctiques de la religió i en l’exercici de la virtut, sentí amb un instint sobrenatural la presència del Salvador del món i entona aquell càntic, puix ja havia satisfet el desig de veure i abraçar al Redemptor del món. Es girà envers Maria i Josep i els manifestà com l’Infant serà blanc de tots els cops i que ha vingut al món per a salvació d’uns i ruïna d’altres. Ell és la única porta de salvació, el perdre’s o el salvar-se prové de seguir o no seguir a Ell. Considera l’estat d’esperit de Sant Josep entremig d’aquestes revelacions admirables. Comprèn, encara, amb més claretat, la missió de Jesucrist, la glòria de la eternitat, la hermosura del regne de Jesucrist, però al mateix temps descobreix els abismes de dolor de la Passió del Senyor.

Petició: Alcanceu-me, Sant Josep, la gràcia de que sàpiga presentar-me i oferir-me totalment al servei de Déu.

Obsequi:. Unint-te a l’Infant Jesús et consagraràs i oferiràs al servei diví, dient humilment: “Jo em poso, Senyor, en les vostres mans”.

Cinquè diumenge. Fugida i estada a Egipte.

Josep i Maria, innocents, són perseguits i el temor d’ésser atrapats pels soldats d’Herodes els donaria una dolorosa inquietud; però en els sants la resignació a la voluntat de Déu, acompanyada del compliment de les disposicions del Senyor, alivien els temors més amargs. Així l’esperit del gloriós patriarca reposava en Déu. Si el Rei de la glòria humanat s’entrega en els perills de la vida a la protecció de Sant Josep, ¿no tindràs tu confiança, si li ets devot, de que mai et mancarà l’assistència en el viatge per l’Egipte d’aquest mon? Contempla també l’estada de la Sagrada Família a Egipte, país on no era adorat el verdader Déu. Però la possessió de Jesucrist els consolava, el tendre Infant era totes les seves delícies; per ells valia més Jesucrist que tot el món plegat; i si tu saps estimar de veres Jesucrist, suportaràs la pèrdua de tot lo del món, sense que et falti la pau del cor, la serenitat de la consciència i el consol de l’Esperit, perquè Jesucrist sol basta per a fer la felicitat del cel i de la terra.

Petició: Sant Josep, feu que sàpiga despendre’m de totes les coses mundanes.

Obsequi: Sovint diràs aquella jaculatòria de Santa Teresa: Qui te a Déu res li falta; solament Déu basta.

Sisè diumenge. La Sagrada Família torna de l’exili.

Herodes havia mort i consegüentment la Sagrada Família ja no perillava. Contempla el goig dels sants emigrants quan poden tornar a la seva terra, oir parlar la llengua dels seus pares, adorar amb les cerimònies d ela religió verdadera a son Déu i Senyor, i viure en companyia dels parents i coneguts. El poderós Herodes ja havia mort; el petit Jesús a qui ell volia degollar, l’ha sobreviscut; com en els segles vinents els perseguidors de Jesucrist i de sa Església desapareixeran, i la santa Religió cristiana perseverarà fins a la fi dels segles. Un segon avís es desprèn de l’Evangeli. En Judea havia succeït a Herodes son fill Arquelau, home tan cruel com aquell, per lo qual i a l’objecte d’evitar persecucions, Sant Josep rep d’un àngel l’avís de traslladar-se a Natzaret, la satisfacció completa no la podem esperar en el món.
Petició: Oh gloriós patriarca Sant Josep, feu que descansi sempre en la Providència de Déu que governa la nostra vida.

Obsequi: Resaràs un Parenostre en honor de l’àngel que avisava a Sant Josep de part de Déu .

Setè diumenge. L’Infant perdut i trobat després en el Temple.

Després que Josep i Maria hagueren complert els seus deures de religió en el Temple de Jerusalem, passats els dies de la festivitat de la Pasqua se’n tornaren i, sense que ho  vegessin sos pares, el diví Noi es quedà en el Temple. Josep i Maria feren tota una jornada de camí sense que ho advertissin; més, després que s’adonaren que els faltava el Bon Jesús ¿qual no fora l’aflicció del seu esperit? Maria i Josep no sabien prescindir de Jesús, no podien viure sense Ell. Així també deuria passar amb tu. Si ets de Déu no sabràs passar-te sense Ell; el temor de perdre’l serà per a tu l’aflicció major que et pugui sobrevenir, perquè ni la pèrdua de la pròpia vida no és tan terrible per a l’home, que és cristià de debò, com el perdre a Déu. Per això la història dels sants ens ensenya que amb molt gust donaven tot el que posseïen, i fins la pròpia vida, abans de consentir en abandonar el Senyor. Josep i Maria cercaven amb gran tristesa al Bon Jesús, i a l’últim el trobaren en el Temple, assegut entre els doctors, als quals oïa i preguntava les coses que atanyen a Déu Senyor Nostre. Considera també el goig amb què Josep i Maria abraçarien el Diví Infant; el respecte amb què els contemplarien en mig de la casa de Déu, com estant en sa pròpia casa.
Petició: Oh gloriós Patriarca, alcanceu-me la gràcia de que sàpiga comprendre i practicar el manament fonamental d’amar a Déu amb tot mon cor, amb tota ma vida i totes mes forces.

Obsequi: Durant el dia faràs tres actes d’amor de Déu.

References

• XWiki
• XWiki Extensions